Viatge de tornada
Ja arribem a la etapa final del nostre viatge a Andalusia. Ha estat un viatge molt fructífer. Tots ens ho hem passat d’allò més bé, tot i que hi han hagut alguns daltabaixos.
Hem descobert racons bonics de Sevilla, patis de Còrdova i cases de totes les mides i formes imaginables, totes immerses en un tranquil tel blanc que els donava un aire relaxant.
Però com se sap tot el que és bo, arriba a un final. Com podeu imaginar tots estàvem tristos a l’hora de tornar. Els dies havien passat molt de pressa, i això de tornar a casa se’ns feia molt dur.
A l’estació tothom estava animat, doncs tenien ganes de festa. Molts prometien aguantar tota la nit desperts. Llavors van començar les corredisses per anar a comprar sopar. Tothom va acabar al mateix bar comprant entrepans de pernil. Estem segurs que aquell bar va fer l’agost (març).
Els professors ens van reunir una última vegada per repetir-nos les normes i felicitar-nos. Estaven molt contents de com havia anat el viatge. També ens va assignar les cabines, segons el nivell de ‘fiestón’ que volíem fer durant la nit.
La vetllada va començar amb una desgràcia. La srta. Pascual va trobar a faltar la presència de la seva tant estimada “ronyonera”, que contenia objectes de valor com un iPhone i tota la documentació.
Tothom es va tornar boig buscant-la, fins i tot els revisors es van posar en moviment per tal de recuperar-la. Al cap d’una estona van aparèixer dos nois sense bitllet. Més tard es va descobrir que s’havien escapat d’un reformatori, cosa que els feia el doble de sospitosos. Tot i així no varen ser ells els culpables de la desaparició.
Quan tothom ja estava perdent les esperances, va aparèixer en una de les cabines. Són moltes les teories del perquè va arribar allà, tot i així no n’hi ha cap d’assegurada.
Per passar les hores es van fer moltes activitats: partides de Pòker, proves de força, música, massatges, acudits, festes de ball, i també molt de safareig. Hi havia tantes coses a explicar...
Els nostres reporters han repartit una sèrie de premis a “els millors” del viatge:
LA HABITACIÓ MÉS PROVEÏDA
Carlos, Javi, Willy, Omar
LA HABITACIÓ AMB MÉS GENT
12 persones en una habitació de 4 metres quadrats. (Degut al alt nombre de gent no surten tots a la foto)
Marcel V, Pau F, Candela, Gemma, Laura, Joel, Sara, Guiu, Manel, Clara, Benjamin, Maria F.
ELS MÉS FIESTEROS
Marta, Eva, Nora, Omar, Willy, Javi, Ian, Martí S, i molts més que cap al tard van anar caient.
ELS MUSSOLS
Aquells que van aguantar ‘tota’ la nit sense dormir... Marcel, Maria, Laura, Sara, Eva i Marta.
ELS MÉS DORMILEGUES
Amy, Sharon, Max Comerma... i al llarg de la nit molta, molta, molta més gent...
Aquest matí ens hem anat reunint progressivament al vagó menjador, acompanyats per una sortida de sol impressionant que tenyia el cel de color rosa i taronja. La gent feia molta cara de dormida i alguns maleïen no haver anat a dormir més d’hora. Tots comentàvem les sensacions del viatge i allò que ens havia agradat més. També recordàvem moments divertits i ens acomiadàvem d’una gran experiència de la mà dels nostres millors amics.
Per últim, volem agrair l’esforç dels professors per haver-nos aguantat aquest cinc dies i haver fet d’ells, un record inoblidable.
Gràcies per tot.
