L'anada

Membres del grup, ansiosos, minuts abans de la partida del tren.
L'estrès es respira a l'estació de Sants i es reflexa a la cara del nostre estimat Albert Daví.

 Tal com el cartell indica, vàrem sortir puntuals a les 20:00 direcció Granada, tot i que vam tenir algun problema a nivell tècnic.

Camí a l'andana, entrebancàrem amb les escales a causa d'un error de càlcul  amb la distribució de l'alumnat.

El tren arriba i tothom puja a bord emocionat. "quina il·lu" com diria el nostre honorable president (convergent de la punyeta).

Passadíssos estrets i cabines claustrofòbiques tots els ingredients per una nit còmoda i tranquila.

Afamats però feliços ens instal·lem al vagó restaurant. Els professors porten bona teca mentre d'altres s'ho miren menjant un trist entrepà.

Alguns estudiants d'aquest emocionant viatge no van poder ésser fotografiats car es varen tancar a les cabines per fruir del clàssic que (per sort d'alguns i a contracor del nostre únic merengue)

ARRIBADA A GRANADA!

Des de l'autocar apreciem la bellesa que desprèn el paisatge andalús.

L'estepa (un bon negoci de polvorons)

PÈRDUES

Aquest jove de caire germànic, tan sols començar el viatge, va perdre la cartera presumptament a un vagó del vehicle. Tot i el seu gest lleugerament optimista, podem extreure les següents conclusions: "Scheisse, he perdut els "pitrinquis" amb el document d'identitat, sóc un desastre..."

L'avergonyida noia de l'última fotografia d'aquest breu reportatge va perdre el mòbil en una de les cabines de a penes dos metres quadrats. Per sort pel mòbil i pels tutors legals l'aparell electrònic fou trobat poc després de la seva peculiar i misteriosa desaparició.